A Eduardo, de Carmen

No sé si és bó o no, això de gaudir els 50 anyets, però del que no tinc dubte és que estos esdevenivents predisposen a pensar en els demés, més que siga d´una manera testimonial com és aquesta, dediquem els nostres records, les nostres emocions, les nostres vivencies......

 

Esta vegada t´ha tocat a tu i tot aquest tems de preparació hem parlat de tu, de les coses que podien agradar-te, de les que hem compartit, de les coses que ens has anat dient amb els e-mails que hem rebut i no hem contestat i d´alters coses al voltant de la història de la teua vida.

 

Ha pasat molt de temps des que ens coneixem i pense que m´ha servit per canviar la meua actitud front a tu, al principi no et comprenia, em sorprenia la teua dialéctica d´això si, però com que no, per al final convencer-nos d´una cosa y del altra. Cada vegada t´he anat entenent millor i m´agrada la teua passió per les coses i el poder que tens per a explicar els teus convenciments utilitzan els teus no convenciments.

M´agrada com escrius i les coses que escrius. Encara me´n recorde el que vas escriure per al meu aniversar l´any pasat i malgrat que no tinc masa temps per a lligir tot el que ens envies , m´agrada el que tries per a compartir.

 

   

 

Bo, m´unisc a la resta dels amics, eixos que som "un poc rarets" com deia na amiga meua quan es referia al meu grup d´AUXILIA, per a felicitr-te i desijar-te que en cumplisques molts més i que nosaltres ho vejam.

Besets

Carmen